La Barcelona d’Enriqueta Martí: una ruta pels escenaris d’una història incòmoda
Qui va ser Enriqueta Martí?
Enriqueta Martí i Ripollés (1868–1913), coneguda com la “Vampira del Raval”, és una de les figures més controvertides de la història de Barcelona. El seu cas va esclatar l’any 1912, quan es va trobar una nena desapareguda en un pis del carrer Ponent, al barri del Raval.
La versió oficial la descriu com una criminal vinculada a la desaparició de menors. Però amb el temps han aparegut dubtes, contradiccions i noves interpretacions que plantegen una realitat més complexa.
👉 Si vols aprofundir en aquesta història, pots veure el vídeo complet a Eres un Cuentista.
Ruta Enriqueta Martí a Barcelona (Google Maps)
Si vols seguir aquesta història sobre el terreny, hem creat una ruta per Barcelona amb els principals llocs vinculats a Enriqueta Martí.
Una experiència que et permet recórrer el Raval, Gràcia i Montjuïc mentre descobreixes el context real del cas.
1. Portal de Santa Madrona (Paral·lel – Drassanes)
El Portal de Santa Madrona es troba a la zona de Drassanes, a tocar de l’avinguda del Paral·lel, i és una peça clau de la muralla medieval de Barcelona. A diferència del que sovint es pensa, encara es conserva avui dia i és, de fet, l’única porta que es manté en peu d’aquest sistema defensiu, tot i que sovint passa desapercebuda i no sempre és accessible al públic.
És en aquest entorn, vinculat històricament als marges de la ciutat, on algunes fonts situen els inicis d’Enriqueta Martí en el món de la prostitució. No hi ha documentació concloent, però la seva presència en aquests espais perifèrics encaixa amb la realitat social de l’època.
Des del segle XIV, aquest portal connectava la ciutat amb les Drassanes Reials i amb el trànsit marítim. Durant segles va ser un punt de pas constant de mariners, comerciants i població flotant. Amb el pas del temps, la transformació urbanística va esborrar bona part del seu entorn original, però el portal continua allà, discret, com un testimoni silenciós d’una Barcelona que vivia entre muralles… i entre ombres.
2. Carrer de Minerva (Gràcia)
El carrer de Minerva es troba al barri de Gràcia, antiga vila independent fins a la seva annexió a Barcelona l’any 1897. Es tracta d’un carrer que reflecteix la transformació urbana de principis del segle XX.
Aquí, el 1909, Enriqueta Martí va ser detinguda acusada de gestionar un espai vinculat a l’explotació de menors. El cas no va prosperar, però és un precedent important dins la seva biografia.
Gràcia era un barri amb forta identitat obrera i associativa, amb carrers estrets i alta densitat de població. Aquest context afavoria l’aparició de realitats socials complexes, sovint invisibilitzades.
3. Carrer Ponent 29 (avui carrer Joaquín Costa, Raval)
El carrer Ponent, actual carrer Joaquín Costa, és un dels punts centrals del cas. Al número 29, en un entresòl, es va trobar la nena Tereseta Guitart el 1912.
Aquest descobriment va provocar una gran alarma social i va convertir Enriqueta Martí en una figura mediàtica. La cobertura periodística de l’època va contribuir a construir la seva llegenda.
El Raval, antigament zona d’horts fora muralles, va experimentar un creixement desordenat durant la industrialització. A inicis del segle XX, era un dels barris més densos i empobrits de la ciutat.
4. Gran Teatre del Liceu (La Rambla)
El Gran Teatre del Liceu, situat a La Rambla, és un dels principals símbols de la Barcelona burgesa. Fundat el 1847, va esdevenir un centre cultural de referència.
Tot i que no hi ha una vinculació directa amb Enriqueta Martí, aquest espai representa el contrast social de la ciutat. Algunes interpretacions apunten a possibles connexions indirectes amb sectors acomodats, mai confirmades.
La Rambla, antic llit de riera, es va convertir en el principal passeig de la ciutat a partir del segle XVIII, concentrant activitat social i cultural.
5. Presó de Reina Amàlia (Raval)
Al carrer Reina Amàlia es trobava l’antiga presó de dones de Barcelona. Aquí va morir Enriqueta Martí el 1913, abans de ser jutjada.
La seva mort va impedir que el cas arribés a judici, deixant molts interrogants oberts. La versió oficial parla d’una agressió per part d’altres internes.
Aquesta presó formava part del sistema penitenciari del segle XIX, situat en un barri —el Raval— que concentrava institucions assistencials i de control social.
6. Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc, inaugurat el 1883, és un dels espais funeraris més importants de Barcelona. Situat a la muntanya de Montjuïc, acull tombes de diferents classes socials.
Enriqueta Martí va ser enterrada en una fossa comuna, sense identificació. No existeix una tomba concreta que es pugui visitar.
Montjuïc ha estat històricament un espai vinculat a la memòria, la repressió i la història de la ciutat, amb múltiples capes que van des del període militar fins a la contemporaneïtat.
Una ruta històrica per entendre Barcelona
Aquesta ruta per la Barcelona d’Enriqueta Martí no només explica una biografia, sinó també el context social d’una ciutat en transformació.
Recórrer aquests espais és entendre:
el Raval com a centre de marginalitat urbana
Gràcia com a antiga vila obrera
Montjuïc com a espai de memòria
I, sobretot, reflexionar sobre com es construeixen les històries.
Comentarios
Publicar un comentario